Parada 10: Ca l'Aldrufeu

La desena parada s’inicia amb un pi pinyer que trobem a la vora del camí d’unes mides immenses. 

Una mica més enllà, veiem l’entrada principal de Ca l’Aldrufeu. Ca l’Aldrufeu és una horticultura especialitzada en l’explotació agrícola de geranis. El propietari és en Joan Aldrufeu, empresari agrícola de Palafolls i president de la Federació ADF del Maresme (2006). 

Aquesta masia dedicada al conreu de plantes està situada on es concentra tota l’agricultura de Palafolls amb unes 300 hectàrees en total. Cap al 1978, per aquesta zona del Molí d’en Puigverd, hi havia unes 160 explotacions tradicionals d’horta complementades amb bestiar vacú. Però, mica en mica, s’ha produït una continua concentració d’explotacions fins a arribar a unes 40 que hi ha actualment. La majoria dels joves que han continuat treballant en les explotacions utilitzen una tècnica més professionalitzada introduint el conreu de plantes amb hivernacles. En són ben pocs els que continuen plenament amb el conreu tradicional.

A més, tant l’agricultura d’aquesta zona com la vegetació natural, s’han vist afectades pel nou polígon industrial que podem veure des de la parada. No pel que fa el territori (ja que el polígon ocupa les pitjors terres, així que les terres agrícoles es preserven), sinó pel que fa les fuites, tal com l’any 1998, quan es va produir una fuita de clor que va matar bona part de la collita. 

En principi, segons l’Oriol Bassa (tècnic de medi ambient), les fàbriques actualment segueixen una normativa que evita qualsevol ús de certs químics que podrien contaminar l’entorn. Això no obstant, encara hi ha forces danys visibles com és el cas de les puntes seques i cremades dels arbres d’aquest municipi. Per tant, encara que es faci un seguiment de control detallat, la zona industrial i els nous polígons segueixen mantenint una part de la “culpa” de la desforestació que s’ha anat produint al llarg dels segles.

En aquesta parada sols trobem una nova planta que cal esmentar: L’aloc natural/ sauz gatillo / chas tetree/ gattilier // Vitex agnus - castus 

L’aloc és una planta de la família de les verbenàcies (Verbenaceae) típica i necessària a les rieres seques perquè controla l’erosió de la llera del riu. Segons els tècnics ambientals de la zona, els freixes, els verns i els alocs són símptomes de qualitat de territori. 

L’aloc és una planta característica de la comarca i els llocs propers a les aigües. El Maresme és una zona en què les rieres no s’omplen, sinó que per elles tan sols davalla aigua quan plou. Així, la vegetació que creix en aquesta zona té capacitats per aguantar un període llarg de sequera el qual acaba quan la pluja carrega el riu d’aigua i les plantes properes (com l’aloc) poden agafar tota la necessària per tal de preparar-se pels dies posteriors, els quals seran més secs. 

Cal esmentar, però, que fa uns anys l’home no trobava utilitat a la planta i creia que les canyes, per exemple, eren més eficàcies a l’hora de controlar l’erosió de la llera del riu. Així doncs, es va procurar fer el canvi d’alocs a canyes. No fa pas massa, però, s’ha vist que les canyes envaeixen massa ràpid la zona i no realitzen la funció necessària i primordial tal com ells creien. Per tant, vist que els alocs són més eficaços, s’està intentant, contràriament al que feien anys enrere, mantenir-los. 

Actualment la planta s’usa en medicina homeopàtica ja que afecta el sistema reproductor controlant els nivells hormonals, sent útil així per a regular la menstruació de les dones.