Continuem avançant i, un tant més amunt, trobem la sisena parada. Aquesta és una de les parades més adequades per a fer un bon descans. Si ens fixem en les vistes que gaudim des d’aquí podem veure i localitzar, orientada cap a l’oest, la urbanització de Mas Carbó, així com també tota l’expansió de camps i territoris juxtaposats al poble de Palafolls. A més a més, podem veure a l’horitzó tot un conjunt de serralades, les quals procurarem identificar des de dalt el castell del municipi (setena parada).
En aquesta parada trobem altre cop alzines sureres, però, donat que ja les hem explicades i sabem les seves propietats, només ens centrarem en una de concret que ens ha cridat l’atenció. Es tracta d’una alzina surera que creix regirada.
L’alzina devia créixer recta (tal com fan totes), però, per raó d’algun accident, el tronc ha quedat torçat i, tal com podem comprovar a simple vista, un xic esquerdat. Malgrat això, atès que els arbres s’engrandeixen buscant la llum, creix de manera ascendent. Aquesta és la fotografia de l’alzina en qüestió:
En aquesta zona trobem pedres i roques granitoides amb formes d’erosió més aviat arrodonides degut a l’acció dels agents meteorològics externs. Quan damunt de la roca llisa no hi poden arrelar plantes superiors, apareixen els líquens, formats per l’associació simbiòtica d’un fong i una alga, que s’hi estableixen a pler. Els líquens són els primers agents biològics que comencen a erosionar una roca i les substàncies minerals que els són necessàries les obtenen principalment de l’aigua de la pluja, la rosada que recullen i, en una proporció menor, del mateix substrat rocós. Els líquens creixen de manera extraordinàriament lenta, poc a poc alteren la roca i aquesta es va meteoritzant.
Alguns líquens formen làmines més o menys primes arrapades a la penya per mitjà de curts filaments (líquens foliacis) i d’altres queden tots ells adherits a la roca tan estretament que no és possible separar-los-en, talment com si hi fossin pintats (líquens crustacis). Un lloc amb líquens ens indica que no hi ha molta contaminació atmosfèrica, per tant, el fet de trobar-ne per aquest turó significa que tenim una atmosfera prou neta. A continuació hem col·locat fotografies d’alguns dels líquens que trobem en aquesta parada (a més d’una roca que no en conté per tal d’observar la clara diferència):
En aquesta parada trobem també un arbust mediterrani molt espinós de la família de les fabàcies (Fabaceae), de fulles molt reduïdes i flors grogues que apareixen a l’hivern anomenat gatosa/ aliaga blanca/ small- flowered gorse/ ajonc de provence // Ulex parviflorus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada