Ens endinsem encara més en aquesta zona en la qual predominen els camps i l’agricultura propera al Molí d’en Puigverd. Aquí localitzem dos arbres molt representatius que fins ara no havíem trobat: el freixe de fulla petita i el pollancre.
El freixe de fulla petita/ fresno/ ash/ frêne// Fraxinus angustifolia
El freixe de fulla petita és un arbre de la família de les oleàcies (Oleaceae). Anteriorment, era un dels arbres principals i més abundants dels boscos naturals del municipi juntament amb el roure i l’alzina. Era especialment abundant perquè anys enrere la nostra comarca tenia moltes zones plenes d’aigua, humides i amb aiguamolls (zones completament adaptades a les condicions de l’arbre), així, tant la zona del Molí com la del delta de la Tordera eren grans freixedes.
Tanmateix, aquestes condicions climatològiques provocaven una gran abundància de mosquits i insectes, que els homes van voler eliminar. Per aquest motiu, van dessecar-ho tot incloent-ne el delta de la Tordera i la major part del bosc del Molí. Avui dia, però, en trobem, ben pocs, en un petit retall del bosc natural que queda al Molí d’en Puigverd.
Per tant, tal com diu l’Oriol Bassa, aquest petit retall és una joia de Palafolls que hem de lluitar per conservar ja que en ell s’hi preserven bèsties que només habiten en llocs humits i freds com aquest, per tant, molt poc abundants actualment.
El pollancre/ chopo/ black poplar/ peuplier/ Populus nigra
El pollancre és un arbre de la família de les salicàcies (Salicaceae) que viu en ambients humits, prop dels corrents d’aigua. La seva fusta és molt útil per a fabricar pasta de paper. Pel que fa les propietats medicinals, s’usa per tractar les bronquitis i, gràcies a la seva resina, se’n poden fer pomades per tractar les hemorroides.
Gairebé al costat del Molí trobem un petit estany ple de vegetació i fauna on alguna de les plantes que hi trobem són les següents:
La boga / totora/ typha/ typha// Typha latifolia
La boga no és una sola planta, sinó que és un conjunt de plantes herbàcies de la família de les tifàcies (Typhaceae). És aquàtica, de tal manera que sol viure en pentans, estanys o aiguamolls. Les seves fulles són usades per fer cadires i inclús cortines.
Com hem dit anteriorment, aquest és un estany amb una gran varietat d’animals. Trobem, per exemple, l’oreneta.
L’oreneta/ golondrina/ barn swallow/ hirondelle rustique// Hirundo rustica
L’oreneta és un ocell de la família de les hirundínids (Hirundinidae) que arriba a casa nostra des de l’Àfrica per criar-hi i hi és present entre els mesos de març i octubre. És un ocell molt lligat a la presència humana però defuig de les grans ciutats a causa de la seva contaminació. Sol viure als pobles petits fent els nius a l’interior de les cases velles.
Un altre animal ben comú és la libèl·lula o odonat/ odonatos/ odonata/ odonates// Crocothemis erythraea, insecte de la família dels libel·lúlids (Libellulidae) i el sabater/ zapatero/ common pondskater/ ciseau // Gerris najas, un altre insecte característic pel seu constant moviment semblant al “patinar” sobre l’aigua, de la família dels gèrrids (Gerridae). Amb ells, es pot verificar la qualitat de l’aigua ja que tan sols viuen en aigües netes i ben oxigenades. Això és degut al fet que, en aigües impurificades, els contaminants eliminen la tensió superficial de l’aigua i, consegüentment, aquests s’enfonsen. Per tant, aquest estany, tal com veiem, és, de les aigües que hem visitat, el més net i ric en flora i fauna.
Com posa de manifest el mateix títol, aquesta és l’última parada, el final de l’itinerari. Ens assentem a respirar i assimilar tota la informació adquirida. Respirem aire pur, escoltem i sentim la natura. Particularment, ens sentim satisfetes d’aquesta passejada. D’haver après i així poder-vos mostrar tot allò que pivota entorn la zona natural de Palafolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada