En aquesta parada hi podrem trobar algun o altre tudó (Columba palumbus) volant pel cel blau. El tudó és un
animal fàcil de distingir d’altres espècies de coloms, ja que té unes taques
blanques als costats del coll prou característiques. Viu en zones de cultius,
arbredes, boscos i fins i tot en parcs i jardins de les ciutats. S’alimenta
bàsicament de llavors (glans, gra, pinyons...) i és un ocell molt apreciat des de
l’antiguitat ja que se sol caçar pel consum domèstic. Tot i sovint ser caçat,
vola amb molta rapidesa i quan bat les ales produeix un soroll peculiar.
Si resseguim el contorn del paisatge, des del mar fins la
muntanya del castell, entre mig hi veiem l’institut Font del Ferro
(més endavant trobarem la font que dona nom a l’edifici). Darrera l’institut
observem, a la llunyania, a part del turó del nostre castell, una torre de
vigilància sobre tot el poble de Blanes, també visible des d’aquí, que
representa el castell de Sant Joan.
A més a més, entre la bardissa, veiem un mamífer
de la família dels lepòrids (Leporidae)
anomenat conill (Oryctolaguscuniculus), que tan sols deu
estar buscant aliment amb el seu fi olfacte. Els conills tenen la gran
capacitat de desplaçar-se àgilment gràcies a les seves potents potes
posteriors. No és estrany veure’n aquí, ja que viuen en àrees seques i properes
al nivell del mar. Necessiten un sòl tou que els faciliti la construcció del
cau i és per aquest motiu que solen habitar en camps extensos coberts per
matoll on poder amagar-se. Amb una mica de sort i discreció, sempre en podrem
trobar un o altre cada cop que tornem per aquí.
Darrera dels arbres fruiters que localitzem en aquesta parada trobem una bona extensió de terreny que és utilitzat per conrear. Depenent de l’estació de l’any, però, trobarem un cultiu o altre acompanyat
d’una flora diferent.
Ara bé, hi ha quatre plantes que gairebé sempre hi són i,
per tant, ens és imprescindible destacar:
L’hàbitat natural de la figuera és el del sud-oest d’Àsia, tot i que també es troba naturalitzada al sud d’Europa en llocs rocosos i càlids de la Mediterrània. És un arbre perenne de la família de les moràcies (Moraceae) i té varies propietats medicinals. Algunes d’elles són les següents:
Té qualitats laxants contra el restrenyiment, és útil en problemes bucals (així com inflamacions) i pot ajudar a curar o preveure el reumatisme. En casos de bronquitis té propietats emol·lients que poden curar la tos. Per la seva riquesa en sucres és recomanable per a persones que realitzen un esforç físic considerable o per als nens que requereixen moltes calories durant l’època de creixement.
El presseguer pertany a la família de les rosàcies (Rosaceae). És un arbre fruiter procedent de la Xina que s’estengué per tot Europa ja que es tracta d’una espècie que creix en les regions càlides. Algunes de les seves propietats medicinals principals són:
Controlar l’aparell digestiu ja que té propietats laxants (especialment en les fulles). És protector de les mucoses gàstriques i és molt apropiat pel tractament de les úlceres de duodè i úlceres d’intestí.
És recomanable una infusió amb una cullerada de fulles de préssec contra les males digestions i també té propietats favorables per a combatre el vòmit. A més a més, és beneficiós per a la pell, especialment pel que fa la cosmètica.
La rosella, una altra de les plantes més comunes que trobem per aquí, es classifica a la família de les papaveràcies (Papaveraceae). És una flor vermella que es troba als camps de conreu, especialment els de cereals. A causa de la seva abundància pot arribar a ser considerada una mala herba.
Entre les seves principals propietats trobem destacable el seu ús pel que fa el tractament de malalties que afecten a l’aparell respiratori, especialment en les següents anomalies: l’asma, la tos, la inflamació de bronquis, el constipat i les angines. De la mateixa manera, té propietats calmants adequades per curar anomalies de tipus nerviós. És útil per a mal de caps o migranyes, insomni, nerviosisme o bé ansietat i, amb pètals de la flor, es fan varies preparacions medicinals i infusions (tal com hem comentat a l’experiment de la setmana verda i natural, el subjecte, durant l’estudi, va prendre infusions d’aquesta planta ateses les seves propietats curatives).
També té altres aplicacions útils pel tractament de problemes de gola, les arrugues i la conjuntivitis. És una planta silvestre comestible però no se n’ha d’abusar ja que s’han trobat casos d’animals morts a causa de consumir-les, per tant, en excés, pot arribar a ser tòxica.
L’esbarzer és una planta perenne de la família de les rosàcies (Rosaceae). La podem trobar a la vora del camí, a les parets o entre bardisses, sobretot en llocs il·luminats i situats amb aigua a prop. Les flors de l’esbarzer són mel·líferes i poden ser tant blanques com rosades. El fruit és la mora, el qual és comestible i està format per una gran quantitat de petits fruits rodons amb una llavor al seu interior. Es considera una planta invasora de terrenys de cultiu o pastura ja que quan creix és difícil fer-la desaparèixer atès que rebrota molt fàcilment i escampa arreu les noves tiges.
El brot de l’esbarzer o romeguera s’usa en casos d’hemorroides, per exemple. També la decocció de les fulles s’utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
La calcida blanca és un card comú de la família de les compostes (Asteraceae). És una planta anual o biennal i és molt freqüent en conreus, erms i vores de camins fins els 800 metres d’altitud. La calcida blanca té un efecte pel tractament d’èczemes i erupcions cutànies i fa baixar el contingut de sucre en sang. A més, és útil per problemes de retenció de líquids, hipertensió arterial i edemes.
La llengua de bou forma part de la família de les boraginàcies (Boraginaceae). És força comuna i sol créixer en llocs secs, calcaris, indrets pedregosos i vora dels camins fins als 1800 metres d’altitud aproximadament. Conté un alcaloide en petites proporcions que actua sobre el sistema nerviós. Antigament, els indis van atribuir-li, de forma errònia, la propietat de combatre les mossegades de les serps però, realment, la seva aplicació medicinal és depurativa, ja que una infusió de la planta permet combatre els dolors reumàtics i el mal de gola. També té propietats emol·lients per a alleujar les parts inflamades del cos.
El crespinell blanc/ sedum/ sedum/ sedum// Sedum album
El crespinell forma part de la família crassulàcia (Crassulaceae). És una planta suculenta, és a dir, s’adapta a l’aridesa del clima retenint aigua en els seus teixits, fulles, tiges i arrels.
Les seves fulles es poden aixafar en frec damunt de llagues, ferides i afeccions de la pell. El seu suc ajuda a cicatritzar-les, a tallar hemorràgies, refrescar les inflamacions i calmar la coïssor de les urticàries. D’aquesta manera, és un magnífic remei d’emergència al camp i a la muntanya per solucionar aquestes petites i habituals contingències (danys, esgarrades, cops, picades d’ortigues, etc.).
La morella roquera/ albahaquilla/ pellitory of thewall/ pariétaire cuchée// Prapietaria officinalis
La morella roquera és una herba perenne de la família de les urticàcies (Urticaceae) que té forces propietats medicinals destacables:
Constitueix un diürètic molt útil, ajuda en el tractament de la cel·lulitis i és eficaç en malalties metabòliques en què l’eliminació de líquids corporals esdevé fonamental (com l’obesitat o la diabetis). També serveix d’ajut en malalties d’aparell urinari i aparell circulatori. Les fulles de la morella roquera, a més, es poden menjar com a verdura i resulten molt riques en minerals.
És hora de continuar. Seguim per un estret camí que ressegueix l’envoltada de canyes i falgueres riera de la Burgada. Aquest ens durà a la segona parada, la font del Ferro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada