Preparats per l'aventura? Som dues noies que us presentem aquest blog amb l'objectiu de fer-vos conèixer un lloc preciós del nostre poble, Palafolls, en forma d'itinerari.

Aquest recorregut és una petita mostra del nostre treball de recerca, el qual consisteix en conèixer molt més la natura i especialment la dels nostres voltants. Per això, durant l'itinerari, us explicarem curiositats d'animals propers, propietats d'algunes plantes medicinals que tenim al nostre abast i la qualitat de l'aigua de les fonts que visitarem.

Benvinguts i benvingudes a l'aventura del saber!

Mar i Marina


Parada 2: La font del Ferro


Som al peu d’una masia tranquil·la i vella anomenada Can Moner. Aquí també descobrim arbres fruiters, entre ells, tres arbres plàtans (Platanus x hipanica) que harmonitzen l'espai. Ens situem en un pont per on veiem passar sota els nostres peus la poca aigua que ressegueix la riera de la Burgada.

En aquesta parada, doncs, caldrà destacar plantes autèntiques de riera i algun o altre gran arbre.

Comencem pel mateix plàtan/ plátano de sombra/ platane/ plane// Platanus hispànica

El plàtan pertany a la família de les platanàcies (Platanaceae). És un arbre de fulla caduca, és a dir, algunes èpoques de l'any el trobarem ben vestit però d'altres (a la tardor) el trobarem pelat. Aguanta l'aire contaminat fàcilment i, per aquest motiu, el podem trobar a les vores de les carreteres, parcs, places, jardins o camins, com és el cas d'aquesta parada. Naturalitzat, però, se sol trobar en indrets humits i frescos. L'escorça i les fulles tenen propietats astringents i la fusta és un bon combustible que s'utilitza, entre d'altres coses, per fabricar utensilis de fusteria.

La malva/ malva/ common mallow/ grande muave// Malva sylvestris

La malva és una planta perenne de la família de les malvàcies (Malvaceae). És comestible, de fet, les seves fulles sovint són emprades per a fer amanides, per exemple. Les seves flors tenen propietats medicinals tan d'ús intern com d'ús extern: 

Pel que fa l'ús intern, és adequada per la inflamació de l'aparell respiratori (ja que té propietats emol·lients i bèquiques, és a dir, aplicacions que permeten alleujar o remeiar la tos per així suavitzar la mucosa respiratòria i reduir la inflamació) gràcies a la riquesa en mucílags. D'aquesta manera, serveix per combatre refredats, tos, dolor de pit, faringitis, afonia, ronquera i angines, entre d'altres. També és útil per la inflamació de l'aparell digestiu, per l'estomac irritat (Ja que té propietats que protegeixen les parets estomacals) o per l'estrenyiment (degut que, per raó de ser fibra soluble, té un efecte emol·lient i regulador intestinal).

Pel que fa l’ús extern, és adequada per curar ferides i nafres i per allò relacionat amb la cosmètica (perquè, com hem dit, és una planta emol·lient, així doncs, és d’ajuda sempre que tinguem acne o qualsevol tipus de lesió a la pell).

La cua de cavall/ cola de caballo/ horse tail/ prêler amifiée// Equisetum arvense 

La cua de cavall és una planta perenne de la família de les equisetàcies (Equisetaceae). Sol créixer al costat dels rius, rierols o a les vores de les parets humides. Les tiges estèrils, les quals es recullen durant l’estiu, són les que posseeixen, gràcies al seu alt contingut en silici (mineral que ajuda a fixar el calci) les propietats medicinals que veurem a continuació:

Són molt diürètiques, per tant, són útils en casos de problemes metabòlics, ja que eliminen aigua del cos. Alguns exemples de malalties que podem combatre amb l’ajuda d’aquesta planta són: l’obesitat, l’excés d’àcid úric i l’artritis54. També és un bon remei per detenir hemorràgies o regles massa abundants gràcies als àcids pèctic i gàl·lic (àcids orgànics) que conté la planta. Fins i tot, en casos d’osteoporosi, és favorable per la fractura d’algun os o lligament. 

També s’utilitza per a cuidar la pell, l’aparell genital femení i les hemorroides: per la pell és pràctic quant els èczemes, els ulls inflamats o conjuntivitis i, pel que fa l’aparell femení o les hemorroides, la planta alleuja les inflamacions o infeccions i tracta externament les morenes (un tipus d’hemorroide).

El blet blanc/ berzaperruna/ fat hen/ ansérine blanche// Chenopodium album 

El blet blanc és una planta de la família de les quenopodiàcies (Chenopodiaceae) que sol viure en camps de conreu o a la vora dels camins. Però al ser tant dura i resistent actualment es considera una mala herba que pot envair els camps de cereals causant perjudicis greus.

La falguera/ helecho/ bracken/ fougère// Athyriumfilix-femina 

Quant a les falgueres hi ha una diversitat molt gran de varietats, a partir d’una clau dicotòmica, però, hem identificat la que trobem en aquesta parada: es tracta d’una falguera femella de la família de les polipodiàcies (Polypodiaceae).
Algunes de les seves propietats més importants les contenen les fulles i els rizomes55. (El rizoma de la falguera conté substàncies capaces de paralitzar els músculs de la tènia56 i d’altres paràsits intestinals. D’aquesta manera, en casos com el de la tènia, el cuc es desenganxa de la paret del intestí i queda paralitzat).

L’amarant/ amaranto/ common amaranth/ amaranteré fléchie// Amaranthus 

L’amarant és una planta herbàcia de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). És originària de les valls de Sud-Amèrica i la seva àrea geogràfica s’estén des del sud de l’Equador fins al nord d’Argentina. Suporta climes extrems i pot créixer entre 110 i 3.000 metres sobre el nivell del mar. Aquesta planta també conté alguna propietat medicinal important: 

Es considera un aliment d’una gran aportació proteica així com aminoàcids de gran valor. A més, permet prevenir i tractar malalties cardiovasculars. Això és degut al seu elevat contingut en carbohidrats de lenta absorció i a la grassa rica en àcids fresos essencials, fibra, calci i magnesi. L’alt contingut de calci, fibra i potassi de les fulles resulta diürètic i beneficiós pels vasos sanguinis i la salut de l’organisme. 

La flor o meravella de nit/ bella de noche/ false jalapa/ belle-de-nuit// Mirabilis jalapa 

La flor de nit és una planta de la família de les nictaginàcies (Nyctaginaceae) cultivada com a planta de jardineria i naturalitzada en erms (llocs no conreats) i vores o marges de camins. 

La flor s’utilitza tant per aspectes medicinals com per aspectes fotoquímics (ja que de la flor se n’obtenen components que són utilitzats en la composició de productes amb propietats, per exemple, bactericides). Quant als aspectes medicinals, les llavors i la pols de les arrels són un factor important, ja que s’usen tant com a laxants com per expulsar els cucs intestinals gràcies a les seves propietats diürètiques. Pel que fa l’ús extern, el suc obtingut en esprémer la planta s’utilitza per a curar afeccions de la pell com ferides, èczemes, cremades, herpes i picadures d’insectes. 

La fumària/ fumaria/ fumitory/ fumeterre// Fumaria officinalis 

La fumària és una herba anual de la família de les fumariàcies (Fumariaceae) que habita en llocs cultivats i improductius de naturalesa calcària (terres que contenen carbonat de calci).


La fumària té algunes qualitats medicinals interessants: és aplicable per la cura de les anomalies de la pell, és a dir, qualsevol tipus de lesió (com granets, llagues, úlceres... ), serveix d’ajuda per a depurar el fetge i els ronyons i és molt adequada en casos d’urticària o icterícia perquè és molt diürètica. S’usa també per a disminuir les inflamacions intestinals i per la cosmètica (ja que és un bon tònic facial). Depenent de la duració del tractament de preparat de fumària es poden obtenir efectes oposats.

Si s’aplica durant menys de 10 dies serveix per a casos d’anèmia en què el cos necessita recuperar energies. En canvi, si l’apliquem durant més de 10 dies, les seves propietats actuen de manera que baixen la pressió arterial. 

L’ortiga/ ortiga/ stingingnettle/ ortie// Urtica dioica 

L’ortiga és una planta silvestre de la família de les urticàcies (Urticaceae) que habita prop dels camins, en terres humides i riques en residus orgànics. Es considera una planta nitròfila, és a dir, creix en llocs on el sòl és ric en nitrats per tant és lògic trobar-la aquí ja que, com hem comentat anteriorment, l’aigua de la riera conté forces nitrats. És una planta bastant coneguda i comunament és relacionada amb una planta perillosa. Cal considerar, però, que si es recull en llocs nets i informant-nos abans de com fer-ho, etiquetem l’ortiga com una planta silvestre comestible. 

És beneficiosa medicinalment pel que fa el bon funcionament de l’aparell digestiu: en particular per protegir el fetge, afavorir la digestió i, fins i tot, serveix com un laxant contra l’estrenyiment i les digestions lentes (si fem una preparació amb les seves fulles) o pel tractament de diarrees (si fem la preparació usant les seves arrels). A més, és útil a l’hora de combatre problemes circulatoris (arteriosclerosis, hemorràgies i, fins i tot, trastorns produïts per la menopausa). Una tercera propietat és el seu caràcter diürètic, és a dir, serveix d’ajuda pels problemes de metabolisme ja que elimina líquids del cos a més de rebaixar el nivell de sucre en sang i prevenir així la diabetis. 

La verònica/ veronica/ germander speedwell/ véronique// Veronica 

La verònica és una planta de la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae). És força curiosa ja que es pot trobar florida en herbassars, vinyes, horts i en situacions de mitja ombra des de terra baixa fins a alta muntanya tot l’any. 

Se li atribueixen propietats aperitives estomacals ja que alleugereix les digestions lentes i pesades. Es pot prendre com una infusió o inclús afegir les seves tiges i fulles a l’amanida. Se sol dir que és estimulant de la gana com també és coneguda pel mite que cura o tracta les ferides i les cremades.

L’artemisa/ artemisia/ mugwort/ armoise citronnelle// Artemisia 

L’artemisa és una planta de la família de les asteràcies o compostes (Asteraceae). Les seves tiges florides són recomanables per a combatre el dolor i, a més a més, la infusió de l’artemisa (feta amb les fulles i flors) s’usa com a estomacal, per a pair bé les digestions feixugues i com a vermífug (per a matar els cucs). 

El lletsó/ cerraja/ mediterraneansow/ laiteron delicat// Sonchus olarceus


El lletsó és una planta de la família de les asteràcies (Asteraceae) i sovint és considerada una mala herba però, certament, conté alguna propietat medicinal beneficiosa pel nostre cos. Un exemple és el seu ús per tractaments de l’ascites, per la inflamació del fetge o per l’hepatitis. 

El plantatge gros / llantén mayor/ great plantain/ grand plantain// Plantago major 

El plantatge gros és una planta comestible de la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae) que viu en terres de cultiu, al costat de les carreteres i en camps rics en adobs orgànics o granges. Conté propietats medicinals tan d’ús intern com d’ús extern. 

Per una banda, és beneficiosa per l’aparell respiratori perquè cura el dolor de gola, la boca irritada, la tos, la bronquitis i la faringitis. També és aplicable en casos d’inflamacions del colon o dels intestins, per l’estrenyiment, per dietes d’aprimament (ja que és una planta diürètica) i per les hemorràgies. 

Per altra banda, és recomanable per les genives sagnants, les otitis, les dermatitis, les cremades, les picades d’insectes i ortigues i per alleujar el cansament i la inflamació dels ulls.

La canya/ caña/ reed/ roseau// Arundo donax


La canya és una planta de la família de les poàcies (Poaceae) coneguda per la seva lleugeresa, resistència i rapidesa de creixement. A través del rizoma, tija subterrània que creix horitzontalment, pot arribar a envair el terreny perquè cada gemma tant pot tornar a rebrotar un nou rizoma com una nova canya. 

La paradella crespa/ rumex/ curly dock/ oseille crépue //Rumex crispus 

La paradella crespa és una planta arbustiva de la família de les poligonàcies (Polygonaceae). Tot i que avui en dia no s’utilitza gaire, anteriorment va tenir un elevat ús popular en la biologia medicinal. El seu rizoma i les seves fulles tenen una activitat laxant suau i pot prevenir els constipats.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada